La sequera a Europa del 2018 és un avís, 11 grans ciutats amb manca d’aigua.

Beure aigua del clavegueram – Acostumeu-vos

Haurà de caure molta pluja, per reomplir les nostres reserves d’aigua. En moltes ciutats i països això s’ha convertit en la nova norma i el nou repte. Sequera.
El 30 % de la nostra aigua subterrània es destinen a l’agricultura, el 10 % als nostres aliments i el 7 % a tot tipus de begudes. (Flandes ). Això de per si no és greu, però, quan parlem d’aigua potable, es destina el 25 % a l’industria química, quasi 20 % a refineries i només el 12 % a alimentació. (Flandes), la potabilització d’aigua residual, la dessalinització i purificació d’aigua de mar seran el més habitual.

L’escassetat d’aigua, ens hauríem de preparar millor per a una sequera recurrent.

En moltes ciutats i països minven les reserves d’aigua. No es podran rentar cotxes, regar jardins, i no es podrà bombar aigua de rius ni canalitzacions. Una excepció? No, això serà la norma. Períodes allargats de sequera i cada cop pluges més escasses. El canvi climàtic està canviant la manera d’explotar l’aigua.
L’any 2018 es van haver de portar 180.000 litres d’aigua amb cubes des d’alemanya per abastir uns quants pobles belgues.

La sequera a Europa el 2018

L’estiu del 2018 es van patir manca de pluges i medir temperatures més altes del normal. Molts països europeus van patir manca d’aigua i temperatures molt altes. Bèlgica, els països baixos, Gran Bretanya, Polònia, el nord d’Alemanya, Letònia, Lituània, Escandinàvia i especialment Suècia. L’any 2018 juntament amb el 1976 han sigut els anys més secs des de l’inici de les medicions.

La sequera va encarir el 2018 el preus del gra, del pa i de la cervesa per les males collites. A Europa es va reduir els guanys per hectàrea un 25 %. Els preus del gra en general i d l’ordi es van encarir un 20 %.

El 2018 va ser l’any més calorós registrat per molts països europeus. A Bèlgica les temperatura van ser 2 graus més altes de les mitjanes registrades fins al moment. El Països Baixos afirmaven que l’estiu del 2018 va ser el més calorós dels últims 300 anys. Les imatges de satèl·lit mostraven una Europa molt àrida. La collita de patates d’Irlanda va ser baixa. A Noruega es van encarir el fruits del bosc. Als països Baixos les cebes van haver d’aguantar això. A Bèlgica, les plantacions de tomàquet estaven sota pressió. A Alemanya els cultivadors de patates patien molta calor. Suïssa va haver d’importar moltes collites. França va patir menys problemes, i Itàlia i Turquia van tenir moltes precipitacions de pedra.

L’escassetat d’aigua en un futur no gaire llunyà

Avui en dia som 7,7 mil milions de persones al planeta terra. El 2050 serem 9,8 mil milions, i fins el 2200 serem 11,2 mil milions. El nombre de gallines, porcs i vaques es multiplicarà. L’Organització Meteorològica Mundial afirma que fins l’any 2025, 2/3 de la població mundial haurà d’afrontar problemes de manca d’aigua. Aquesta manca detonarà conflictes. Kuwait, Behrein, Egipte, Catar i els Emirats Àrabs tenen les reserves d’aigua per capita més baixes. Pakistan parteix del punt que a partir del 2025 patirà manca d’aigua. El llac Mead, la reserva d’aigua més gran d’EUA, a prop del riu Colorado, ha baixat un 60% els últims 15 anys. Segons el cap de l’ONU Antonio Guterras hi haurà un increment de demanda d’aigua potable del 40% fins l’any 2050. Fins i tot als Països Baixos hi ha un avís del ministeri de limitació de l’aigua. En temps de sequera es limitarà l’abastiment d’aigua dolça, sent un coll d’ampolla pels trànsit marítim, industria i natura.

Dessalinització com a solució per l’aigua potable. La demanda mondual d’aigua potable s’incrementarà fins el 2030 un 40 %.

Dessalinització d’aigua marina. A Dubai i Kuwait és corrent fer-ho. Aquest mètode és molt car. Els equipaments són d’acer inoxidable perquè la sal és molt corrosiva. Cal molta energia per separa la sal de l’aigua. I l’aigua no és tant bona. Segons Kees van Leuwen, Professor de Gestió de l’aigua i desenvolupament urbà a la universitat d’Utrecht, és millor emmagatzemar l’aigua de pluja. Ara mateix les ciutats extrauen més aigua de les reserves de la que entra. A part, es perd molta aigua dolça que va directament al mar. La clau està en la recuperació.

11 ciutats, que aviat no tindran aigua, 3,7 mil milions de persones, que no tenen aigua potable i 125 de les 500 ciutats més grans pateixen de manca d’aigua.

Ciutat del Cap a Sudàfrica té molt problemes. L’any 2019 hi ha l’amenaça que es quedi temporalment sense aigua. Fa poc es va calcular una mitjana de 50 litres per persona. A partir del 16 d’abril del 2019 seran només 25 litres per persona. Ja no hi haurà subministrament d’aigua corrent, sinó que es farà per centres que racionalitzaran aquest recurs. Ciutat del Cap és només la punta de l’iceberg.

Segons el pronòstics de les Nacions Unides, les següents ciutats patiran sequera i manca d’aigua com a molt l’any 2030.

1. Sao Paulo, Brasil:Aquesta ciutat va rebre l’any 2015 un avís aterrador, ja que la policia havia d’escortar cisternes d’aigua que havien d’abastir la població. Llavors les reserves d’aigua de la ciutat només estaven al 4 %.
2. Bangalore, Índia:Aquesta ciutat creix desmesuradament i ni l’abastiment d’aigua potable ni el clavegueram són suficients. I molts cops envellit. La contaminació dels aqüífers dels voltants i les pèrdues  de les canonades són el gran repte. El 85 % de l’aigua no es pot aprofitar com aigua potable.
3. Peking, Xina:L’any 2014 només hi havia 145 metres cúbics d’aigua potable per habitant. El Banc Mundial considera que hi ha escassetat d’aigua quan una persona disposa de menys de 1.000 metres cúbics d’aigua potable a l’any. El 40 % d’aigua de superfície està perjudicat per l’agricultura i la indústria.
4. Cairo, Egipte:El Nil aporta el 97 % d’aigua potable de l’Egipte. Un riu cada cop més castigat per l’industria i l’agricultura. Si no es prenen mesures, l’any 2025 El Cairo haurà d’afrontar una escassetat molt seriosa. Pel President egipci el tema de l’aigua és un tema de seguretat nacional.
5. Jakarta, Indonesia:Més del 50 % dels 10 Milions d’habitants no tenen accés a aigua corrent. A tot arreu s’excaven pous il·legals, amb el que els aqüífers subterranis es van assecant. El bombament massiu d’aigua fa que poc a poc, però de forma imparable, la ciutat s’enfonsi.
6. Moscou, Rússia: El25 % de recursos d’aigua del món es troben a Rússia. La contaminació de l’època soviètica és un gran problema per l’abastiment d’aigua potable. Moscou depèn en un 70% d’aigua de superfície que no sempre compleix el mínims higiènics.
7. Istanbul, Turquia:L’escassetat d’aigua en els mesos d’estiu són la norma. Les reserves d’aigua han minvat un 70% si ho comparem amb el 2014.
8. Ciutat de Mèxic, Mèxic:21 Milions d’habitants, que pateixen l’escassetat d’aigua de forma permanent. El 20 % només disposen d’aigua corrent unes quantes hores a la setmana. Un altre 20 % només en disposen d’unes hores al dia. Les canonades estan en mal estat, perdent el 40% de l’aigua. Aquest 40% de merma s’ha d’importar.
9. Londres, UK:Londres extrau el 80% de l’aigua potable del rius fortament contaminats Thames i Lea. Fins el 2025 s’esperen dificultats en l’abastiment i pel 2040 una forta escassetat.
10. Tokio, Japó:L’abastiment de 30 Milions de persones amb aigua corrent no és cap minúcia.
11. Miami, USA :Degut al creixement del nivell del mar i un error fatal quan es va buidar un aiguamoll, fan que es barregi l’aigua salada del mar amb el aqüífers subterranis d’aigua dolça.